#HoVolemTot, sobretot entertainment

Des que les CUP van decidir presentar-se a les eleccions del parlament, ha estat un tema de conversa permanent tant a les xarxes com a les terrasses (i a l’interior dels bars també, que ja comença a fer rasca).

Primer t’ho mires amb curiositat, després et sorpren que abstencionistes gens indepes diguin que les votaran, a continuació et molesta que alguna d’aquestes persones et titlli de gueto-derrotista per no votar-les també, quan comença l’eufòria de la campanya electoral en fas acudits, i dia sí dia també llances algun pullazo en format 140 caracters.

Pues va, intento explicar què en penso de tot plegat.

Per una banda, hi ha una impressió que ja experimento des de la diada, i és que, després de la voràgine del 15m i veure com temes que m’impliquen estan en l’agenda de moltíssima gent, amb les conseqüents mobilitzacions, torno a mirar-me les coses des de la barrera: “Discuteixen sobre el dret a decidir, què divertit”. El mateix em passa amb les espectatives electorals de les CUP. Igual que vull veure el jeto dels de CIU quan no treguin majoria absoluta, i la cara de circumstàncies del PSC. Entertainment.

I es clar que tinc ganes de veure un David Fernandez interpelant de tu a tu un conseller d’interior en seu parlamentària, però crec que això també és entertainment.

Portant la veu del carrer al parlament s’aconsegueix tant com colocant un antisistema dels nostres al Barça, al Gran Hermano o a la gala d’Eurovisión. És un puntazo, però és només entertainment.

No crec que tanta gent dediqués tants esforços per fotre un antisitema al barça, al Gran Hermano o a la gala d’Eurovisión. Ningú va dedicar tants esforços perque Ada Colau o Saturnino Mercader fóssin catalans de l’any.

I no em vull posar a marcar prioritats en els esforços de les demés, que jo sóc el primer en dedicar-los a les causes més frikunes que se m’acudeixen. El que em preocupa és què passarà a les següents eleccions. Quanta veu del carrer fa falta portar al parlament? Un diputat? Un grup parlamentari? Un bloc que pugui recolzar o enderrocar governs? Funcionarà llavors el pristí assemblearisme?

Que jo no votaré a ningú està clar, que l’esquerra independentista de la “independència i socialisme” votarà les CUP també. El que em sorpren és l’altra gent que els votarà, des d’anarco-indepes fins a autònomes de manual, passant per racional-abstencionistes, cremades del paripé polític o fans de Guy Hawkes.

Si em sorpren és sobretot perque la idea de portar la veu del carrer (de les places) a les institucions no és un debat inèdit, i en altres ocasions on hi ha hagut amagos la resposta ha estat força unànime: “anda y que te pires”. Coses destraleres com l’Alberto Garzón aquest o els Equo, la infatigable màquina d’spam de Revolta Global o aquells de DRY que van voler muntar un xiringo electoral. Fins ara estava clar que aquests no ens representen.

Què han fet bé les CUP respecte altres intents? El raonament de l’@Hibai_ al Diagonal em sembla una mica galimatías. “No están detrás o delante del movimiento, están al lado” em sembla una metàfora… ocurrent? però no entenc què vol dir. De veritat no penseu que el seu primer spot s’apropia de lluites que han implicat (també a elles, es clar) a molta més gent?

Tothom sap que no són un projecte novíssim, que ja es presentava a les municipals quan plaça Catalunya només era un símbol de la colombofília més degenerada, però a priori això sembla més un handicap que un punt a favor… Vaja, que ja sabem que són els indepes de tota la vida, amb qui ja sabem el que compartim i el que no. I fins ara semblava clar que no compartíem lo de votar.

No sé si votaria a les CUP en les municipals d’un poble de menys de 10.000 habitants, però no crec que aquestes experiències, sembla que molt positives, es puguin traslladar a un territori com el principat, ni tan sols a un municipi metropolità. I pel que sé, no ha estat un debat fàcil dintre les CUP, de fet, fa dos anys, van decidir no presentar-se. El procés de presa de decissions segur que està a milers d’anys llum del paripé d’altres partits, però no sé si la precipitació que hem vist s’adequa realment a un procés assembleari. Respecte això, diuen que  “s’accelera el cicle sobiranista”.

Es clar, el tema nacional. De veritat volem posar aquest tema tant en el centre del debat? He de reconèixer que la definició “ser independista no vol dir ser nacionalista”, tot i que em va costar d’entendre, em sembla un matis important que vaig valorar molt arran del desfermat patrioterisme de l’onze de setembre, com vaig defensar al Rizoma, però l’argument que “un estat més petit és menys estat” em sembla equívoc. Si més no l’escala em sembla encara massa gran (sobretot si es vol abastar els Països Catalans).

I la contínua apel·lació al decimonònic “poble” em sembla en les antípodes d’una democràcia (disculpin la paraulota) més directa o radical. Entre l’individu i la totalitat de la vida intel·ligent interplanetària, qualsevol unitat política intermitja només hauria d’exitir per lliure adhessió confederal. Les llengües o les cultures comunes són una entelequia que naturalitza trets circumstancials, sovint produïda per la història dels estats.

I ja disculparan la palla mental del darrer paràgraf, era una digressió de política-ficció, però el que volia dir és: no us fa grimilla tanta bandera?

Tot plegat no vol ser un intent desesperat de recuperar amigues per la causa abstencionista, que ja sé que fa massa fred per anar a la platja el proper diumenge. Només volia plantejar el que em passa pel cap i se’m queda curt al microbloging de l’ocellet.

Que cadascú faci el que vulgui, que al cap d’avall només és entertainment, i com a tal el prendrem: farem palomitas, seguirem l’escrutini, i potser fins i tot ens alegrarem si en els propers anys podem sentir algunes indepes de les nostres, de les bones, dient-li veritats a la cara a la casta política. Això si que serà entertainment!

2 respostes a «#HoVolemTot, sobretot entertainment»

  1. .. el Carles me n’en va parlar del fenòmen de les CUP a les darreres eleccions. De Buenos Aires estant, se’m feia difícil de pair tot plegat… tot i la temptació de l’entertainment!

    Fantàstic apunt profesor BActerio.

    At.: Filemón

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *